Mini Mixte: C.B. SENTMENAT BLANC 5 - 55 (67) U.E. SANT ANDREU
C.B. SENTMENAT BLANC 5 - 55 (67) U.E. SANT ANDREU
![IMG-20150131-WA0001[1].jpg](https://static.wixstatic.com/media/e109bc_e0123c76824a4fef86df0a5ada356f5a.jpg/v1/fill/w_144,h_192,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,blur_2,enc_auto/e109bc_e0123c76824a4fef86df0a5ada356f5a.jpg)
PEL BON CAMÍ
Des que l'any passat vam començar a treballar, hem procurat sempre ser conseqüents i crítics amb nosaltres mateixos. Vam aprendre molt de la primera victòria i de la competitivitat que vam mostrar al primer partit de la temporada i, per molts dels nostres jugadors, el primer de la seva vida. De la mateixa manera que els nostres nois i noies estan aprenent com a jugadors, nosaltres ho estem fent com a entrenadors. Si fem un resum de com ha sigut la primera lliga que va acabar a finals de 2014, després d'aquella primera victòria amb pròrroga inclosa, vam patir una clatellada que ens va posar al lloc a la segona jornada. Des de llavors, tot i haver perdut tots els següents, l'actitud ha sigut l’assignatura pendent per millorar el joc amb una sèrie de pautes que des del primer dia vam marcar i vam deixar ben clar. Guanyar és important, però sobretot cal marcar un estil propi. Aquesta és la filosofia d'una secció d'un club que acaba de néixer i que intentarem que, amb el pas del temps, els nostres andreuencs puguin gaudir d'un bàsquet alegre i amb un estil propi.
Seguint aquesta pauta, i amb la segona lliga començada aquest Gener, avui sumem la segona victòria consecutiva des que la setmana passada vam doblegar el Ciutat Vella B (80-30). Sent clars i objectius, és evident que en aquesta lliga ens trobarem equips del nostre nivell i equips com el Ciutat Vella B o el Sentmenat Blanc B que clarament estan formats per jugadors més petits, tant d'edat com d'alçada. Però el que avui analitzem després d'aquesta segona victòria no és, tal com hem fet sempre l'Edgar i jo, el marcador final. El que volem analitzar és l'actitud que hem exercit especialment des del segon període fins al vuitè. Probablement el primer període, a causa de no haver escalfat tal com hauríem d'haver fet, ens ha costat trobar un ritme en defensa que ens permetés marxar-nos del marcador (cal dir que hem arribat massa justos i el partit en menys de deu minuts ja s'estava disputant).
Anant als punts claus del partit, el més important ha sigut, sense cap mena de dubte, la pressió en defensa que hem fet quan ells treien de fons per atacar. Hem robat moltíssimes pilotes gràcies a l'extraordinari treball en defensa de tots, que ens ha ajudat a robar i encistellar moltes cistelles fàcils amb una entrada a safata. En els primers períodes, el Sentmenat Blanc B es basava el seu joc en un dels seus jugadors petits, el número 11, que amb un domini de pilota força bo els ha ajudat a trobar bones superioritats numèriques en atac. Tot i així, hem vist que si aconseguíem que aquest jugador no pogués anar pel mig i podíem obligar-lo a parar de botar, les pilotes robades serien constants, i amb la gran actitud defensiva a destacar de l'Arnau, l'Ada o l'Alexandra, ha ajudat a què gent amb una facilitat anotadora com en Nil, en Miquel o la mateixa Alexandra anotessin punts fàcils. Cal emfatitzar el treball al rebot dels dos alts de l'equip, la Paula i en Dani - a l'espera que la Cèlia s'incorpori a l'equip, que segur que ens ajudarà molt- que han ajudat a què molts cops tinguéssim l'opció de tenir segones oportunitats. Tot i així, les ajudes en defensa contínues un cop més de l'Ada, en Pau i l'Arnau han fet que fóssim cada vegada més dominadors del partit. Cal dir també que l'Ona ha estat molt ràpida en els contraatacs i cada dia millora més la defensa, de la mateixa manera que l’Isaac. Esperem, també, que torni ràpidament la Daniela.
Dit això, hem de millorar moltíssimes coses per quan ens trobem amb gent de més corpulència física. Hem de saltar més als rebots, passar més ràpid, botar menys i fer menys passes de sortida. Les entrades han de ser pràcticament sinònim de dos punts i cal obrir més espais, ja que molt sovint fem una pista més petita del que ja és.
Toca seguir treballant, també per part dels entrenadors, ja que al final el que pretenem és que gaudeixin i aprenguin, sempre des del valor de l’esforç i l’equip. Ens veiem d’aquí poc. Com hem dit, aficionats, pares i mares, anem pel bon camí.
-Ricard Iglesias-
