Mini Mixte: Odissea Controlada

U.E. Sant Andreu 72-22 C.B. Cardedeu B

Ni més ni menys. La passa de grip ha passat factura a milers de persones de Catalunya... I el nostre equip no ha estat ni molt menys l’excepció. A més, dimecres no es va poder fer l’entrenament, cosa que sempre et deixa amb un rancor de cara al partit de dissabte. I arriba el divendres. La Paula no pot. L’Isaac amb febre. La Daniela amb dubtes... Però en principi sí. En Dani tampoc, tos.

Comença l’Odissea ... Nou i mitja del matí. L’Arnau, amb febre. Tinc l’Edgar dels nervis. La mare de la Paula i jo cap a l’escola per preguntar si deixaven sortir a la Paula. Érem set jugadors i el partit estava perdut. En Dani finalment pot. Problema resolt – aquí ho pinto així de senzill, però no val la pena entrar-hi més a fons! –.

Escalfament i sensació que l’equip està fred. Una xerrada i un concepte: actitud. Amb actitud aquest partit es pot guanyar. I com ja va sent costum, un primer període normalet – dolent tampoc –. Ho tenim claríssim: pressió, ganes, actitud. En Nil i l’Ada – 23 punts cadascú – trenquen el partit al segon període amb l’actitud que reclamàvem. Tots els jugadors animen a la banqueta i els de pista responen amb actitud. Comencem a accelerar-nos i aquesta pressió ens proporciona cistelles fàcils, especialment útil per en Dani – 24 punts –. Mica en mica marxem del marcador i la intensitat és la que volíem: 48 minuts al 120% - dic 120 perquè sempre diem 120, no pregunteu - . I com sol passar, l’equip que tot li surt bé es creix i l’equip que tot li surt malament s’enfonsa. Tot sembla fàcil i les coses flueixen contra un equip clarament inferior, de nou, físicament.

Ara bé, cal tenir els peus a terra. Hem de seguir treballant. Hem de millorar absolutament tots els aspectes del joc. Avui hem vist mancances tècniques individuals – com podria ser les males recepcions de passades, les passades fluixes i bombejades, els errors a sota cistella o els errors en les entrades– i mancances tàctiques – seguir el jugador que porta la pilota a un pam d’ell, no obrir el camp o no saber llegir quan hem de passar, entrar o tirar –. Aquests aspectes seran importants per quan tornem a tenir un equip amb característiques semblants a les del nostre equip.

Però avui, sense cap mena de dubte, el dia del meu Sant, 7 de Febrer, ens ha salvat un partit que pocs minuts abans del partit cap de nosaltres hagués somiat. Esperem que la grip ens deixi i puguem tornar a estar tots sans i estalvis.

Odissea controlada. Seguim treballant.

Autor: Ricard Iglesias.

#andreu #edgar #iglesias #mini #mixte #sant #ricard #valera