Mini Mixte: Victòria salvada
Sant Feliu de Codines 24-64 U.E. Sant Andreu
Després d'un cap de setmana de repòs sense partit, aquesta setmana que encaràvem era estranya per una raó: l'Edgar no podria venir amb nosaltres - teòricament- perquè tenia partit amb el sènior. El fet és que vam encarar la setmana de manera que jo agafés més responsabilitat de cara a aquest estimat partit. Sent una setmana atípica, crec que tenim la sensació que l'equip s'ha relaxat en excés als entrenaments des de fa un parell o tres de setmanes. Però al marge d'aquest breu incís, la meva esquena començaria a donar-me el protocol de benvinguda a una setmana que seria apostrofant. Dimecres, sense gaire esma, vaig anar a l'entrenament amb la mateixa sensació: alguna cosa no anava bé.
El partit era diumenge i a primeríssima hora, ben lluny de Sant Andreu. Res ens aturaria per jugar el partit - va dir el noi que us escriu al voltant de les 19.40 aquest dimecres passat.
La setmana avançava i jo retrocedia. Cada vegada la grip em forçava més. Dijous, divendres.
Dissabte el meu cos no responia i mirava el cel a la tarda: però el Barça havia perdut 0 a 1.
Demà, patirem! I així fou.
La nit més dolenta. Marejos, despertar-se... Miro l'hora. 7.30. Truco l'Edgar. Noi, no puc anar. Ell, sobtadament, no es posa tant nerviós com jo imaginava. El meu pare portaria les fitxes als pares i ell corrent cap al partit, abandonant el seu partit per venir amb els seus nens i nenes. Pel que fa a mi, poc més a dir. Em vaig adormir preocupat i malalt.
Però la cosa seguia... Poc després, a les nou i mitja del matí, només eren sis els que estaven disponibles per jugar: és a dir, teníem el partit perdut. La causa? Una madre y tres menores de edad se pierden antes de llegar a Sant Feliu de Codines. Avui, patirem!
Contrarellotge i com a totes les novel·les - això ha perdut el caire de crònica- al final els tres nens perduts i la mare preocupada salven l'equip del nàufrag apoteòsic. El partit - ara sí comença a les 10 i l'equip, marejat pel vaixell inestable, comença atordit. Evidentment, el partit va ser el més dolent del que portem d'any, el que - ara sí seriosament- haurem d'analitzar. En Pau, portant el timó, va portar-nos cap a una victòria amb un equip - com ja sabem- inferior en tots els sentits. La mala defensa en general de l'equip ens ha fet perdre probablement l'estil que estàvem integrant als nostres jugadors. Haurem de treballar sobretot la seriositat, la concentració i l'actitud per quan realment ens faci falta.
Si fa dues setmanes vam patir una Odissea, aquí Ulisses ha patit encara més...
Bona setmana a tothom, em toca recuperar-me d'aquesta grip!
Autor: Ricard Iglesias
