Mini Mixte: Canviar el xip
U.E. SANT ANDREU 84 - 57 C.B. L'AMETLLA
Cal canviar el xip. Recordeu els últims partits de l’anterior lliga? Perdíem els partits, però tots sortíem orgullosos del partit. Parlàvem de mancances d’aspectes tècnics, d’aspectes tàctics, de passes de sortida, etc. Sembla que des que tornem a guanyar – començant per mi mateix- criticar és més difícil. Al cap i a la fi, avui hem guanyat de vint-i-set punts. Hem fallat en això i allò altre, però digues-me el que vulguis, hem guanyat de gairebé trenta punts als tercers de la lliga.
La setmana ha sigut tranquil·la. Tant que ni hem pogut entrenar el divendres – i els de Març tampoc els podrem fer –. Vam dir dilluns que calia canviar el xip, i el mateix dimecres. Però segueixo tenint la mateixa sensació: si abans calia guanyar perquè l’actitud era inviolable, ara resulta que guanyem contra equips inferiors i anem a ratxes, a moments. Sí, és cert, avui hi ha hagut moments que hem rigut i moments que hem jugat amb velocitat. Però amb prou feines hem trobat el que buscàvem durant la setmana: defensar els quaranta-vuit minuts amb la mateixa concentració i atacar obrint espais, movent-nos i jugant en equip. És cert que això no és senzill i requereix més temps, però cal estar més concentrats. Hem fet coses bé com ofegar el 13, sí, el petitó que es colava entre les cames d’en Dani i que es veia obligat a tirat des d’Ametlla! Tinc també la sensació que cada vegada som més un equip i que cada vegada ens coneixem més les mancances i les virtuts de cadascú. Però no ens posem benes als ulls. Guanyar és un valor, però no és l’únic. Treballar amb la derrota és significativament més fàcil que amb la victòria i, al cap i a la fi, tant l’Edgar com jo estem aprenent nous contextos diferents, de la mateixa manera que ells i elles.
Avui no hi ha odissees, no hi ha vaixells i no hi ha salvacions apoteòsiques. Avui hi ha reflexió pel que cal fer a partir de dilluns. La setmana que ve juguem contra –se suposa – un equip fort. Caldrà fer una bona preparació perquè es juga com s’entrena: un tòpic real i vertader.
Andreuencs, andreuenques, millorarem!
Autor: Ricard Iglesias
